Alternativa per Subirats - CUP: Euskal Herria aurrera; tres dies d’intercanvi i ap...

Alternativa per Subirats - CUP: Euskal Herria aurrera; tres dies d’intercanvi i ap...: Euskal Herria aurrerà. Durant tres dies de la setmana passada vam poder visitar diferents municipis governats per Bildu i mantenir un interc...

EN VEU BAIXA Nº23 "PAGÈS ECOLOGISTA" - 14 de març de 2011, 22:30

Taronja digital

Enllaç web: http://www.taronjadigital-osona.cat/videos/programa/en-veu-baixa?video=en-veu-baixa-n-23-pages-ecologista

EN DEFENSA DEL TRANSPORT ESCOLAR ALS MUNICIPIS RURALS

“Una xarxa educativa que garanteixi l’accés universal a tots els nivells d’ensenyament, incloent-hi l’etapa de 0 a 3 anys, complementada amb un transport escolar adaptat a cada zona i un sistema de beques que compensin els majors costos de distància entre el lloc de residència i el d’estudi, especialment en el cas de les universitats i la formació continuada.” (Relat de drets i deures de les persones del món Rural, Síndic de Greuges - Presentat al congrés del Món Rural, 2006)”

El transport escolar no és només una necessitat per les famílies que no tenen escola al seu nucli, és també un element de cohesió importantissim per mantenir les escoles als municipis rurals i mantenir les escoles vol dir mantenir els pobles. L’escola és el cor d’un poble, el centre que fa bategar la vida amb l’anada i vinguda dels nens, amb la cridòria del joc alhora del pati, amb les tertúlies dels pares i mares que esperen a la sortida d’escola o al peu de l’autobus, amb les festes i activitats extraescolars durant el curs.

Però això no ho saben ni en són conscients els que decideixen fer passar la tisorada de forma indiscriminada, excusant-se amb el que determina la llei. És cert que la el Decret 161/1996 defineix clarament el transport “obligatòria” com aquell que afecta a infants que s’han de desplaçar a un altre municipi per anar a l’escola però, el mateix Decret, en la disposició addicional primera, també preveu que quan les necessitats d’escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, es pot facilitar el servei escolar de transport o la concessió d’ajuts a l’alumnat d’educació obligatòria que s’hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi, però distants del seu lloc de residència. 

Segons l’Estatut d’Autonomia que l’equitat i la gratuïtat són principis orientadors del nostre sistema educatiu. I encara podem afegir el que estableix la Llei d’Educació (Llei 12/2009) on s’especifica que “les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la naturalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies”.

Però no és només una qüestió de normes i lleis, que no justifiquen la retallada indiscriminada. Tampoc és només una qüestió económica, és també un tema d’equilibri territorial, de mantenir vius els pobles i afavorir l’arrelament al món rural i garantir uns drets que no han estat fàcils d’aconseguir i que permeten un millor desenvolupament de la nostra societat.

El tema del transport escolar s’ha abordat per la via fàcil i directe, sense diàleg, sense participació dels pares i mares, la comunitat educativa en general, ni tant sòls dels governs locals. S'ha imposat. No s’han donat alternatives, o en tot cas, amb una única alternativa: els municipis que ho vulguin mantenir que ho paguin i les famíles que hi col·laborin. 

El govern del Consell Comarcal , responsable del servei de transport escolar, s’ha limitat a complir allò que el Govern de la Generalitat ha establert i a decidir unilatralment unes taxes i un sistema de finançament, translladant-ne la responsabilitat economica als municipis, les escoles i les famílies.

Ara, sobre la marxa i amb la pressió per l’eliminació de la subvenció, correm-hi tots a buscar mesures paliatives, més pedaços, a parlar amb les famílies, a movilitzar-nos, a demanar que es modifiqui la llei quan en molts casos ja és massa tard i caldrà començar de nou.

La resposta és no!! Així no es fan les coses!! Primer plantegem el problema i posem les solucions, primer arribem a acords, primer dibuixem el camí a seguir i després, si cal, ja retallarem. No és just que mentre els nostres impostos es dediquen a pagar interessos per pagar crèdits d’infraestructures i estructures mal gestionades, haguem de renunciar al que ens hem guanyat i al futur dels nostres pobles i l’educació. No és just que es crein càrrecs a mida dels partits i després no hi hagi recursos per les necessitats socials.

Per tant:

- Si cal reformar la llei per definir millor la obligatorietat, en base a la distància i no en base a les divisions administratives municipals, comencem per aquí.

- Si cal planificar millor les línies i els trajectes per aconseguir un estalvi, comencem per aquí.

- Si es poden combinar les línies de transport escolar amb el transport públic per treure’n un major aprofitament, estudiem-ho.

- Si per manca de pressupost autonòmic, degut al context de crisi, cal sumar la participació dels municipis i el Consell Comarcal de forma temporal, pactem-ho.


Però no podem acceptar de bones a primeres que es translladi la mala gestió de les administracións i dels responsables de la crisi, als ciutadans, i en concret als infants pels quals cal garantir una educació equitativa i gratuïta.




* Vegeu l'informe del síndic de greuges de maig de 2010: "La provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars"

CUP Municiapls 2011 - Acte Cotxeres de Sants

Candidatures d'Unitat Popular - Acte nacional a Barcelona from CUP nacional / Municipals 2011 on Vimeo.

Comprar, llençar, comprar

Comprar, llençar, comprar from Jordi el Boig on Vimeo.

"Salvem Conxes Portes"; camí que uneix o cul de sac?

El passat divendres 21 de gener va despertar la rehibindicació per la defensa d'un camí de "conxes portes". L'alcalde de Subirats ens acusa d'haver alçat la veu sense ni tant sòls haver vist el projecte que es volia fer quan precisament aquesta és la principal demanda. Aquests últims dies han començat unes obres en un dels paratges més bonics i interessants de Subirats. Un espai fins hi tot emblemàtic per veïns de Sant Pau d'Ordal i Can Rossell, un camí que cada dia sabem millor la importància històrica que té mentre encara desconeixem alguns secrets escrits a la pedra. A partir del primer clam, s'han obert les portes per començar a parlar-ne i fins hi tot, l'alcalde en persona, ha portat sota el braç el projecte en una assemblea del Centre de Can Rossell per ensenyar als veïns que la cosa no era tant greu.

Ara ja hem vist el projecte, ja han vingut els tècnics de REGSA (l'empresa pública de la Generalitat que fa l'obra), el Director d'Obra i el projectista. Ara ja en sabem els detalls. I ara podem corroborar que el camí es formigonarà, que es faran dos murs amb pedra d'escullera, que es posaran baranes de seguretat metàl·liques ondulades com a qualsevol carretera, que hi haurà un munt de senyals de tràfic, que no s'ha fet cap estudi més enllà de les necessitats constructives. Això si, es farà una variant de 50 metres per no passar per un tram empedrat. Aquesta variant anirà sostinguda amb pedra d'escullera. (Es tracta del tram de la foto del grup de Facebook). El camí serà només transitable per veïns i l'amplada es mantindrà de 2 m. 

Tot i que es pugui mirar si es canvia el tipus de senyals i es fa algun canvi a la tanca reglamentària, o en un petit tram de camí, el més greu és que ja està tot dat i beneït. Qualsevol contratemps important pot comportar que no es faci l'obra i es penalitzi a l'Ajuntament. Tot i presentar un dossier amb la història, propostes alternatives, les resolucions de la Carta del Paisatge del Penedès signada per l'Ajuntament, demanar uns dies per parlar d'alternatives ja és massa tard. "Si no voleu aquest projecte es para l'obra i es va a una altre banda" Així de clar i contundent va ser la resposta de REGSA. "Si voleu fer alguna proposta ha de ser ara perquè demà les obres continuen segons el seu curs previst i no es modificarà el programa". Sapiguem doncs en quina democràcia vivim quan un tècnic d'una empresa pública fa aquesta manifestació davant d'un grup de veïns i en el saló de plens de l'Ajuntament. Estem atrapats per unes clàusules i uns contractes on ni veïns ni Ajuntament no tenim res a dir. El destí dels nostres impostos es decideixen en despatxos fora del control de la ciutadania. Ja és massa tarda. "Però si ni tant sòls sabíem què es volia fer? quan es volia gastar?  Per que calia fer aquesta obra?!!!!!"

Com era previsible, una reunió que no es van prendre ni la molèstia de preparar. De fet, no calia perquè ja està tot decidit i no hi havia res a parlar. Llàstima que amb les quatre explicacions no van convèncer a cap dels presents i el que si que va quedar clar és que, amb la porta del diàleg i l'alternativa tancada, el tema ha arribat a un carreró sense sortida.

Ens trobem doncs en un cul de sac. O tornem endarrere i s'accepta el projecte o es salta la tanca i es passa a la confrontació per parar les obres.

De totes maneres, no ens rendim i seguirem explorant camins que ens portin a una banda, que permetin gaudir del caminar, que ens comuniquin i que ens ensenyin coses noves. Si teniu idees no dubteu a calçar les botes i fer camí.

PRESENTACIO DEL LLIBRE "PAU BAQUÉS, REPUBLICÀ I RABASSAIRE" DE JOSEP MATA

La sala del Centre Agrícola de Sant Pau es va omplir amb unes 200 persones per la presentació del llibre “Pau Baqués, Republicà i Rebassaire” escrit pel santpauenc Josep Mata. La Regidora de Cultura, Carme Riba, va presentar l’acte organitzat per l’Ajuntament de Subirats, el qual ha col·laborat, juntament amb el Memorial Democràtic, en l’edició del llibre.

En la primera intervenció de Toni  Vidal, en representació del Memorial Democràtic, va destacar la important tasca que s’està portant a terme al Penedès en la recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil i la II República, la qual probablement  es veurà reconeguda amb la creació d’un centre d’interpretació històrica al municipi de Subirats.

Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs va destacar el treball realitzat per l’autor del llibre, que tot i no ser historiador de formació, ha realitzat una tasca molt rigorosa i exhaustiva que queda reflectida en el llibre. Sobre la figura de Pau Baqués, va destacar que no fou només una figura important a la història local sinó que cal situar-lo en l’àmbit nacional de Catalunya. El moviment rabassaire va ser clau en el temps de la República i la Guerra Civil i Pau Baqués, a més a més de ser membre del Comitè Central de la UdR, va mantenir viu el sindicat i l’ideal republicà durant l’exili.

Cal destacar en aquest acte, la presència de Josep Baqués Ollé, fill de Pau Baqués, que actualment viu amb la seva família a Montpeller. El Josep Baqués va creuar la frontera a l’hivern del 39 camí de l’exili quan tenia només 13 mesos, acompanyat amb la seva mare i la seva germana. Des d’aleshores ha viscut a França i esporàdicament ha viatjat al poble del seus pares, la primera vegada quan tenia 13 anys. Els documents que guardava el seu pare i que ha custodiat han estat molt importants i en tot moment la família ha col·laborat en la realització del llibre. La seva presència va ser emotiva i Josep Baqués va mostrar el seu agraïment i satisfacció per poder estar-hi present.

L’autor del llibre, Josep Mata, va expressar que la seva voluntat era la de donar a conèixer i divulgar la història del poble que durant dècades ha estat silenciada i distorcionada. La veritat és tossuda, va manifestar, i acaba surant a la superfície. L’autor se sentia emocionat en veure la sala tant plena i va transmetre que aquesta tasca havia estat molt gratificant per ell per les troballes fetes, pels testimonis que s’han obert després d’anys de silenci i , molt especialment, per la molta gent que l’ha acompanyat i l’acompanya de forma voluntària.

La cloenda va anar a càrrec de l’alcalde, Antoni Soler, que va manifestar que aquell era un dia que sentia plena satisfacció com a alcalde i se sentia molt proper a l’autor ja que havien coincidit generacionalment i va destacar que l’autor era una persona que havia sabut rodejar-se d’altres persones per col·laborar en la recuperació de la història del municipi.

L’acte va estar acompanyat per romanços i cançons populars del període de la II República interpretats per Jaume Arnella, entre el quals un tema inèdit sobre els “fets de la Bardera” del 30 de setembre de 1932 que expliquen un enfrontament entre propietaris i rabassaires en unes vinyes a prop de Sant Pau d’Ordal. Aquest tema fou recuperat amb el treball de recerca del mateix autor de llibre de la mà d’una veïna del poble a que recordava la cançó.

Una presentació que alhora es va convertir en un acte d’homenatge a les persones que van viure en un temps convulsos i en els que es va iniciar una etapa il·lusionant amb avenços socials destacats que es van estroncar amb la Guerra Civil. Amb la victòria de l’exèrcit franquista els defensors de la democràcia i la república van patir una forta repressió, la mort o l’exili i també la por i el silenci. Aquest llibre vol ser també un estímul per engrescar a tothom a conèixer la història del poble, que és alhora la pròpia història dels nostres pares, mares, avis i avies.

El llibre serà gratuït pels veïns de Subirats que rebran un val amb el butlletí municipal i estarà també a la venta a en llibreries de la comarca.