El passat divendres 21 de gener va despertar la rehibindicació per la defensa d'un camí de "conxes portes". L'alcalde de Subirats ens acusa d'haver alçat la veu sense ni tant sòls haver vist el projecte que es volia fer quan precisament aquesta és la principal demanda. Aquests últims dies han començat unes obres en un dels paratges més bonics i interessants de Subirats. Un espai fins hi tot emblemàtic per veïns de Sant Pau d'Ordal i Can Rossell, un camí que cada dia sabem millor la importància històrica que té mentre encara desconeixem alguns secrets escrits a la pedra. A partir del primer clam, s'han obert les portes per començar a parlar-ne i fins hi tot, l'alcalde en persona, ha portat sota el braç el projecte en una assemblea del Centre de Can Rossell per ensenyar als veïns que la cosa no era tant greu.
Ara ja hem vist el projecte, ja han vingut els tècnics de REGSA (l'empresa pública de la Generalitat que fa l'obra), el Director d'Obra i el projectista. Ara ja en sabem els detalls. I ara podem corroborar que el camí es formigonarà, que es faran dos murs amb pedra d'escullera, que es posaran baranes de seguretat metàl·liques ondulades com a qualsevol carretera, que hi haurà un munt de senyals de tràfic, que no s'ha fet cap estudi més enllà de les necessitats constructives. Això si, es farà una variant de 50 metres per no passar per un tram empedrat. Aquesta variant anirà sostinguda amb pedra d'escullera. (Es tracta del tram de la foto del grup de Facebook). El camí serà només transitable per veïns i l'amplada es mantindrà de 2 m.
Tot i que es pugui mirar si es canvia el tipus de senyals i es fa algun canvi a la tanca reglamentària, o en un petit tram de camí, el més greu és que ja està tot dat i beneït. Qualsevol contratemps important pot comportar que no es faci l'obra i es penalitzi a l'Ajuntament. Tot i presentar un dossier amb la història, propostes alternatives, les resolucions de la Carta del Paisatge del Penedès signada per l'Ajuntament, demanar uns dies per parlar d'alternatives ja és massa tard. "Si no voleu aquest projecte es para l'obra i es va a una altre banda" Així de clar i contundent va ser la resposta de REGSA. "Si voleu fer alguna proposta ha de ser ara perquè demà les obres continuen segons el seu curs previst i no es modificarà el programa". Sapiguem doncs en quina democràcia vivim quan un tècnic d'una empresa pública fa aquesta manifestació davant d'un grup de veïns i en el saló de plens de l'Ajuntament. Estem atrapats per unes clàusules i uns contractes on ni veïns ni Ajuntament no tenim res a dir. El destí dels nostres impostos es decideixen en despatxos fora del control de la ciutadania. Ja és massa tarda. "Però si ni tant sòls sabíem què es volia fer? quan es volia gastar? Per que calia fer aquesta obra?!!!!!"
Com era previsible, una reunió que no es van prendre ni la molèstia de preparar. De fet, no calia perquè ja està tot decidit i no hi havia res a parlar. Llàstima que amb les quatre explicacions no van convèncer a cap dels presents i el que si que va quedar clar és que, amb la porta del diàleg i l'alternativa tancada, el tema ha arribat a un carreró sense sortida.
Com era previsible, una reunió que no es van prendre ni la molèstia de preparar. De fet, no calia perquè ja està tot decidit i no hi havia res a parlar. Llàstima que amb les quatre explicacions no van convèncer a cap dels presents i el que si que va quedar clar és que, amb la porta del diàleg i l'alternativa tancada, el tema ha arribat a un carreró sense sortida.
Ens trobem doncs en un cul de sac. O tornem endarrere i s'accepta el projecte o es salta la tanca i es passa a la confrontació per parar les obres.
De totes maneres, no ens rendim i seguirem explorant camins que ens portin a una banda, que permetin gaudir del caminar, que ens comuniquin i que ens ensenyin coses noves. Si teniu idees no dubteu a calçar les botes i fer camí.
De totes maneres, no ens rendim i seguirem explorant camins que ens portin a una banda, que permetin gaudir del caminar, que ens comuniquin i que ens ensenyin coses noves. Si teniu idees no dubteu a calçar les botes i fer camí.
