dissabte, 18 de desembre del 2010

PRESENTACIO DEL LLIBRE "PAU BAQUÉS, REPUBLICÀ I RABASSAIRE" DE JOSEP MATA

La sala del Centre Agrícola de Sant Pau es va omplir amb unes 200 persones per la presentació del llibre “Pau Baqués, Republicà i Rebassaire” escrit pel santpauenc Josep Mata. La Regidora de Cultura, Carme Riba, va presentar l’acte organitzat per l’Ajuntament de Subirats, el qual ha col·laborat, juntament amb el Memorial Democràtic, en l’edició del llibre.

En la primera intervenció de Toni  Vidal, en representació del Memorial Democràtic, va destacar la important tasca que s’està portant a terme al Penedès en la recuperació de la Memòria Històrica de la Guerra Civil i la II República, la qual probablement  es veurà reconeguda amb la creació d’un centre d’interpretació històrica al municipi de Subirats.

Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs va destacar el treball realitzat per l’autor del llibre, que tot i no ser historiador de formació, ha realitzat una tasca molt rigorosa i exhaustiva que queda reflectida en el llibre. Sobre la figura de Pau Baqués, va destacar que no fou només una figura important a la història local sinó que cal situar-lo en l’àmbit nacional de Catalunya. El moviment rabassaire va ser clau en el temps de la República i la Guerra Civil i Pau Baqués, a més a més de ser membre del Comitè Central de la UdR, va mantenir viu el sindicat i l’ideal republicà durant l’exili.

Cal destacar en aquest acte, la presència de Josep Baqués Ollé, fill de Pau Baqués, que actualment viu amb la seva família a Montpeller. El Josep Baqués va creuar la frontera a l’hivern del 39 camí de l’exili quan tenia només 13 mesos, acompanyat amb la seva mare i la seva germana. Des d’aleshores ha viscut a França i esporàdicament ha viatjat al poble del seus pares, la primera vegada quan tenia 13 anys. Els documents que guardava el seu pare i que ha custodiat han estat molt importants i en tot moment la família ha col·laborat en la realització del llibre. La seva presència va ser emotiva i Josep Baqués va mostrar el seu agraïment i satisfacció per poder estar-hi present.

L’autor del llibre, Josep Mata, va expressar que la seva voluntat era la de donar a conèixer i divulgar la història del poble que durant dècades ha estat silenciada i distorcionada. La veritat és tossuda, va manifestar, i acaba surant a la superfície. L’autor se sentia emocionat en veure la sala tant plena i va transmetre que aquesta tasca havia estat molt gratificant per ell per les troballes fetes, pels testimonis que s’han obert després d’anys de silenci i , molt especialment, per la molta gent que l’ha acompanyat i l’acompanya de forma voluntària.

La cloenda va anar a càrrec de l’alcalde, Antoni Soler, que va manifestar que aquell era un dia que sentia plena satisfacció com a alcalde i se sentia molt proper a l’autor ja que havien coincidit generacionalment i va destacar que l’autor era una persona que havia sabut rodejar-se d’altres persones per col·laborar en la recuperació de la història del municipi.

L’acte va estar acompanyat per romanços i cançons populars del període de la II República interpretats per Jaume Arnella, entre el quals un tema inèdit sobre els “fets de la Bardera” del 30 de setembre de 1932 que expliquen un enfrontament entre propietaris i rabassaires en unes vinyes a prop de Sant Pau d’Ordal. Aquest tema fou recuperat amb el treball de recerca del mateix autor de llibre de la mà d’una veïna del poble a que recordava la cançó.

Una presentació que alhora es va convertir en un acte d’homenatge a les persones que van viure en un temps convulsos i en els que es va iniciar una etapa il·lusionant amb avenços socials destacats que es van estroncar amb la Guerra Civil. Amb la victòria de l’exèrcit franquista els defensors de la democràcia i la república van patir una forta repressió, la mort o l’exili i també la por i el silenci. Aquest llibre vol ser també un estímul per engrescar a tothom a conèixer la història del poble, que és alhora la pròpia història dels nostres pares, mares, avis i avies.

El llibre serà gratuït pels veïns de Subirats que rebran un val amb el butlletí municipal i estarà també a la venta a en llibreries de la comarca.

dissabte, 27 de novembre del 2010

"Mohamed VI se presenta en las elecciones catalanas en la lista del PSC a través de Mohammed Chaib, candidato 24 de la lista de Montilla"

"Mohamed VI se presenta en las elecciones catalanas en la lista del PSC a través de Mohammed Chaib, candidato 24 de la lista de Montilla"

Quién es Mohammed Chaib?

Un diputado catalán de origen marroquí denuncia el "terror" que viven los marroquíes secuestrados en Tinduf

Un diputat del PSC acusa Haidar de practicar «xantatge emocional»

El PSC, còmplice de Mohamed VI

La nacionalidad de Mohamed Chaib

Blog de Mohammed Chaib:
 
Miquel Cartró Sahara-info

dilluns, 8 de novembre del 2010

Endarroc de la casa del mestre vell (II)

Per acord de la junta de govern de l’ajuntament de Subirats, del dia 15 de setembre, s’aprova l’endarroc de la casa del metge vell, al centre del poble de Sant Pau d’Ordal, al carrer Sant Pere número 1.

Els carrers del nucli antic de Sant Pau d’Ordal, han estat, estan i estaran en mans del gust i el bon critèri dels seus propietaris i els arquitectes que aquests contractin. Així s’ha vist durant anys com algunes cases es reformaven mantenint una estètica d’acord amb l’entorn, mentre d’altres es construïen de vell i de nou, la majoria de vegades trencant el paisatge que conformen els carrers del poble. Després han vingut les lamentacions i els versots però el nyap ja estava fet.

S’endarrocarà una casa gran al centre del poble, una casa amb història, ja que durant uns anys va ser l’escola, una casa amb un cert encant, si més no a la façana del c/ Sant Pere. Al seu lloc es parla de construir un edifici plurifamiliar de 5 apartaments.

La realitat és aquesta, durant anys hem de veure com una casa és abandonada i es va degradant i amb ella el poble. Quan està a punt de caure, passa a mans d’un altre propietari que decideix endarrocar la història, el patrimoni i l’estètica d’una casa i un conjunt per construir de nou. Mentrestant tots plegats senzillament en som espectadors i al final decidirem si la pel·lícula ens ha agradat o no. Això sí, en aquest cas no podrem canviar de canal i cada dia haurem de veure la mateixa pel·lícula.

dissabte, 6 de novembre del 2010

SANT PAU D'ORDAL, ENDARROC DE LA CASA DEL METGE VELL

Per acord de la junta de govern de l’ajuntament de Subirats, del dia 15 de setembre, s’aprova l’endarroc de la casa del metge vell, al centre del poble de Sant Pau d’Ordal, al carrer Sant Pere número 1. Durant anys i panys els veïns hem vist com aquest l’edifici envellia sòl, abandonat i fins hi tot com s’ha convertit en un perill. Una casa que durant uns anys va ser l’escola del poble, una casa vella però amb uns balcons i una façana que la fan destacar respecte a les altres sense que desantoni. Una casa gran situada en un carrer que encara conserva un paisatge de carrer de poble.

Potser perquè en passar pel davant, sovint creia que aquesta casa podia reformar-se i oferir habitatges de lloguer per joves o potser una biblioteca i recuperar-se com un espai pel poble. Potser perquè recordo que en aquest carrer hi havia unes font que ja no hi és. Potser perquè les cases velles que s’han reformat conserven i potencien el seu encant, i les que s’han tirat a terra i substituides per noves construccions a la part antiga del poble han trencat l’encant de tot un conjunt.

La casa ha passat de l’abandó a les mans d’un constructor, no pas amb la intenció de viure-hi ni de millorar el poble, no ens enganyem, n’ha vist la oportunitat de fer-ne negoci. L’arquitecte també és del municipi, així ningú podrà dir que és cosa dels de Barcelona. Mentre en la revisió del POUM es debat i es dedica gran part de l’atenció en els nous creixements, noves oportunitats d’especulació, els nostres vells carrers i el seu encant estan a la mercé de la gust i la gràcia de promotors privats. Soles, abandonades y desprotegides són les cases velles deshabitades de Sant Pau. “I a qui l’importa?” pot dir l’un. “Ja hi ha prou normatives i regles a seguir, ningú m’ha de dir com haig de fer les coses” dirà l’altre”. A mi si que m’importa, i el que dius que és teu també és el meu poble, el meu paisatge, els nostres carrers. Endarrocar la casa del metge vell és legal i s’ha aprovat per unanimitat, sense dret a parlar, es troba ara al corredor de la mort i ja no hi haurà marxa enrera.

Mostra un mapa més gran

dilluns, 19 d’abril del 2010

Des de Subirats

Vaig néixer i treballo a Subirats. Hi tinc les arrels però aquestes m'han servit per créixer i voltar pel món, no pas per retenir-me immòbil. Aquests dies hem voltat molt pel tros per donar a conèixer el referèndum del proper dia 25 d'abril i per animar la gent a votar. Però en realitat penso que estem fent més coses. Per una banda intentem arrencar pors. Por a què diran els d'allà (a Madrid), por a reviure una guerra que encara és viva a la memòria i als vorals de camins i carreteres, por a què passarà si fem un pas endavant, por a nosaltres mateixos. També trobem crítica, esgotament de la "política dels polítics", enfadats i emprenyats, desinformats, gent que no hi té interès. Però també gent animada, gent amb il·lusió, tocant de peus a terra però alhora amb esperança per canviar, per transformar la realitat convençuts que entre tots i totes estem fent un pas més. Subirats és un municipi amb molts pobles i poques vegades deixa de ser municipi per ser poble. Amb aquest referèndum fem ponts per posar un objectiu comú a la diversitat de petits pobles, entitats i persones de Subirats. Amb aquest referèndum treballem juntament amb altres municipis veïns del Penedès, des del naixement de l'Anoia fins al mar. Amb aquest referèndum ens identifiquem amb una nació prenent consciència del dret a ser i existir per decidir. Amb el referèndum ens donem a conèixer al món com a poble. Per mi, participar activament al referèndum representa un cop més una gran experiència i crec que tothom que hi participi, encara que sigui només votant, percebrà que forma part d'una moment especial.